Da Silvester ed il di dal «Silvester vegl», ch'è datà per ils 13 da schaner, vegn festivà in usit d'enviern impressiunant en la part vest da l'Appenzell Dadora. Gruppas da mascaradas, uschenumnads «Schuppel», van a far – mintgina sin in'atgna ruta – ina visita dals bains purils. Là fan ellas mintgamai in rudè, laschan resunar lur stgellas cun moviments ritmics e chantan in «Zäuerli» (ina tscherta furma da jodel). Las mascaradas giavischan a la famiglia dal bain puril in bun onn nov, survegnan in regal en daners e van tar il proxim bain puril.
Tar las mascaradas da Silvester, l’uschenumnà «Silvesterchlausen», differenzieschan ins ozendi trais gruppas da mascaradas: las «Bellas» («Schöne»), las «Bellas-tridas» («Schö-Wüeschte») e las «Tridas» («Wüeschte»). Las «Bellas» portan costums da vali, ornads cun borduras d'argient e schlappas e chapels che mussan scenas entagliadas dal mintgadi e ch'èn ornads cun perlas da vaider, cun folias e cun corduns. Las «Tridas» portan vestgids grops cun si dascha, frustgas, feglia u strom e lur fatschas èn cuvridas da mascras da demunis, fatgas da pappmaché. Las «Bellas-tridas» dovran er materials natirals per lur vestgids ch'èn però – sco tar las «Bellas» – fatgs cun gronda premura. La gronda part dals commembers da las gruppas èn mascaradas cun stgellas che portan ina stgella ubain ina plumpa sin il pèz ed ina plumpa sin il dies e represchentan figuras masculinas. En tut las gruppas datti però almain duas figuras femininas che portan sin lur pèz fin a 13 rols (stgellas radundas cun ina sfessa entamez) e che vegnan numnadas femnas da rols («Rollenweiber»). Perquai che quest usit è definì sco usit masculin, fan mattas mo part en gruppas d'uffants.
