Festas da la giuventetgna en Argovia e Soloturn

Maletg 1 /

‹ › ×

En tschertas citads dals chantuns Argovia e Soloturn vegnan organisadas grondas festas da la giuventetgna ch'èn – sur tut las generaziuns ora – da gronda impurtanza per l'identitad da la citad respectiva e da ses abitants. Savens valan questas festas sco occurrenza la pli impurtanta da l'onn. Las festas da la giuventetgna ad Aarau, a Brugg ed a Lenzburg datti dapi 400 onns; las festas da la giuventetgna a Baden ed ad Olten han ina istorgia da 200 onns. Ellas han lieu en emprima lingia avant las vacanzas da stad e furman per ils uffants la fin da l'onn da scola. En il decurs da las festivitads che duran in pèr dis sa concurrenzeschan ils uffants ed ils giuvenils en occurrenzas da gieu e da sport. Oravant tut sa participeschan els dentant als cortegis. Quels èn l'element central da las festas da la giuventetgna. Las classas da scola van cun lur magistras e magisters tras la citad. Las mattas portan en general cranzs da flurs sin il chau, ils mats ina singula flur vi dal revers. Accumpagnads vegnan ils cortegis da societads da musica e savens er da persunalitads da la politica. Pleds festivs, drizzads a las scolaras ed als scolars, enritgeschan ils cortegis. A Zofingen e – mintga dus onns – a Lenzburg procuran ultra da quai ils uschenumnads «manevers» dals corps da voluntaris encunter ils cadets per spectacul e per trategniment suenter la fin dal cortegi.