«Fabrique»

«Visitai il quartier da Saint-Gervais, nua che l'industria d'uras da l'entira Europa para dad esser unida!» Uschia resumescha Rousseau las particularitads da la fabrica da Genevra en sia brev a d'Alembert. Cun la noziun «Fabrique» vegnan designadas dapi il 18avel tschientaner las abilitads unidas da l'art d'urer, d'aurer e da giuvelier sco er da professiuns parentadas da l'elavuraziun da metals prezius. Las enconuschientschas cumpiglian tant il dissegnar, il gravar, las lavurs da guilloche e d'emagl sco er la producziun da lantschettas, da pennas, da spiralas, da capslas, da chadainas, d'etuis e da truclettas – insumma, l'eleganza da l'art d'urer en tut sia finezza.

Il quartier da Saint-Gervais è il center da questas activitads pulsantas. Tenor ina repartiziun exacta da la lavur surpiglian ils differents ateliers la successiun da las lavurs da detagl ch'èn indispensablas per la bellezza e per la qualitad dal product final. Da questa diversitad da lavurs manualas e da las enconuschientschas colliadas cun quellas èn resultadas bleras tecnicas da producir e da decorar tipicas per la regiun – per exempel l'emagl da Genevra («Émaux de Genève»), las cullas da Genevra («Boules de Genève») u il sigil da Genevra («Poinçon de Genève»). Ellas èn tuttas il fritg d'ina ritgezza da fantasia che caracterisescha fin oz la gronda reputaziun da Genevra en l'industria d'uras da luxus.


Sparta


Chantun


Descripziun detagliada

La Fabrique (PDF, 407 kB, 04.06.2018)description détaillée

Publicaziuns

Antony Babel : La Fabrique genevoise. Neuchâtel, 1938

Estelle Fallet : L’Horlogerie à Genève. Magie des métiers, trésors d’or et d’émail. Ed. Musée d’art et d’histoire, Genève. Genève, 2011

Anne-Marie Piuz, Liliane Mottu-Weber et al. : L'économie genevoise, de la Réforme à la fin de l'Ancien Régime. Genève, 1990

Chavazzins

Contact

Poinçon de Genève
E-mail

Stampar il contact

https://www.lebendige-traditionen.ch/content/tradition/rm/home/traditionen/la-fabrique.html