Cun «Stäcklibuebe» u «Stellbuebe» eran oriundamain manegiads ils giuvens ch'eran obligads da far per l'emprima giada servetsch militar e ch'eran vegnids attribuids avant ad in'unitad. La notg suenter la mustra na turnavan els betg a chasa, mabain bavevan l'in u l'auter magiel alcohol e faschevan da tuttas sorts filistuccas. Per exempel engulavan els la notg objects or dals curtins avant chasa e gievan cun questas chaussas sin ina plazza, nua che las abitantas ed ils abitants dal vitg stuevan ir a prender la rauba il di suenter. Dapi l'introducziun da sis gronds centers da recrutaziun en l'entira Svizra l'onn 2003 è questa tradiziun dals «Stäcklibuebe» ida a perder.
Fin oz èn ils «Stäcklibuebe» dentant activs en intginas vischnancas dals chantuns Argovia, Berna ed Solothurn, ed en il fratemp datti er «Stäcklimeitli». La notg dals 30 d'avrigl al 1. da matg rimnan ellas ed els chaussas dals curtins avant chasa; intgins abitants profiteschan da la chaschun e mettan a temp davant porta rauba ch’els na dovran betg pli, sperond ch'ils «Stäcklibuebe» la transportian davent. La medema notg tschentan ils «Stäcklibuebe» er si en bleras vischnancas ils uschenumnads pigns u bostgs da matg. Perquai sa numnan els er «Maibuebe». En intginas vischnancas èn ils «Stäcklibuebe» e las «Stäcklimeitli» er responsabels per il fieu dal 1. d'avust u per il fieu da tschaiver, quai ch'è per part collià cun ina tradiziun dal «trair schibettas».
Da montar uscheditgs albers da matg è in exempel per ina tradiziun transmessa da la giuventetgna da generaziun a generaziun senza nagina furma d'organisaziun u d'associaziun. Ils indizis ils pli vegls per l'existenza da questa tradiziun en il Chantun da Berna dateschan gia dal 16avel tschientaner.
