Las «braderies» èn gronds eveniments populars che sa splegan en la regiun da l’artg dal Giura (Bienna, La Chaux-de-Fonds, Moutier e Porrentruy). Oriundamain sa tractavi da fieras, nua ch’ils negoziants da la citad sbassavan lur pretschs per rumper cun il context economic disfavuraivel che regiva durant ils onns 1930. Las «braderies» èn alura sa sviluppadas pass per pass – integrond adina dapli las societads localas (associaziuns sportivas, culturalas, communablas, e.u.v.) – ed èn daventadas grondas entupadas, nua che la populaziun sa scuntra, mangia, baiva e fa festa durant in’entira fin d’emna.
Questas fieras han lieu mintga dus onns a la fin da la stad, cun excepziun da Bienna, nua che l’eveniment sa splega mintg’onn al cumenzament da la stad. Ins di savens che «Porrentruy sa multiplitgescha per diesch» u che «Bienna sa tripla» durant la «braderie». E questas maximas paran da vegnir confermadas, damai che 40 000 visitadras e visitaders sa rendan a Moutier, 65 000 a Porrentruy, 140 000 a Bienna e 150 000 a La Chaux-de-Fonds. Ultra da la populaziun locala che spetga l’eveniment cun impazienza, vegnan er ina massa persunas dal conturn per far festa. La «braderie» è er in impurtant lieu da scuntrada per persunas expatriadas che vesan puspè lur amias ed amis d’uffanza durant ina fin d’emna nua ch’i vegn fatg festa en las ustarias al liber, amez ils cortegis e las cliccas.
