Enturn Bavania, ils 6 da schaner, van gruppas da scolaras e scolars en las regiuns catolicas sco Trais Sontgs Retgs d'ina chasa a l'autra. En ina u en pliras vuschs chantan els chanzuns veglias e novas dals Trais Sontgs Retgs – tranter quellas er melodias religiusas che dateschan fin il 17. tschientaner. La cumparsa dals Trais Retgs che vegnan savens accumpagnads d'in portastaila, da servients u da schuldads, ed er la data dal chantar dals Retgs varieschan da vischnanca a vischnanca. En costums da tuttas colurs e cun curunas traglischantas chaminan els tras la notg. La staila fixada vi d'in fist è per regla movibla ed illuminada endadens. Empè da donaziuns en natiralias rimnan ils stailers oz raps per sustegnair ovras d'agid per uffants u per cumprar dultscharias. In dals retgs scriva cun ina crida la benedicziun per la chasa CMB (latin "Christus Mansionem Benedicat": Cristus benedeschia questa chasa) vi da la trav da l'isch.
En il Grischun è l'usit derasà en Surselva, en il Surses, en la Val d'Alvra, en il district dal Plaun, a Vaz ed en il Mesauc. En las vals dal sid dal Grischun ed en il Tessin (per exempel a Capriasca) chantan ils Trais Retgs la saira la chanzun «Noi siamo i tre re» en las chasas. En singuls lieus ha er lieu ina chavaltgada («cavalcata»). La «Epifania» è er cumbinada cun in usit da canera: Cun stgellas e cun auters instruments vegn annunzià il cumenzament dal tschaiver. Er en auters chantuns da la Svizra vegn celebrà mintga onn il chantar dals Retgs en differentas furmas, uschia per exempel a Lucerna, a Rapperswil u a Wettingen sco gieus da Nadal.
