Il tudestg bernais vegn stimà fitg sco dialect cun differentas expressivitads regiunalas e divers sociolects («Matten-Englisch», tudestg bernais patrizian). El represchenta in aspect d’identitad regiunala ed è da gronda impurtanza per la lavur culturala. Er sch’il tudestg bernais è oravant tut ina lingua discurrida, exista en quest dialect ina vasta litteratura ch’è populara fin en il temp dad oz.
Entant che l’emprima unda dal moviment dialectal ha cumenzà enturn l’onn 1900 cun Otto von Greyerz, Simon Gfeller e Carl Albert Loosli, è la segunda unda dals onns 1960 – l’uschenumnada «modern mundart» enturn Walter Vogt, Kurt Marti ed Ernst Eggimann – ida novas vias. En quest temp ha Mani Matter cumponì sias chanzuns plain gieus d’ideas divertents e linguarias en tudestg bernais. Questas chanzuns, ch’èn vegnidas registradas en antologias, han gia daditg il status da chanzun populara.
Suenter questa unda dialectala è la musica tudestg bernaisa daventada pli e pli populara. Betg mo cun las chanzuns dals trubadurs bernais enturn Mani Matter, mabain medemamain cun il rock bernais da Polo Hofer u da Züri West è la musica dialectala bernaisa ida en l’istorgia da la musica svizra ils onns 1970 e 1980.
La producziun da litteratura dialectala da cudeschs è dentant sa reducida considerablamain en la mesadad dals onns 1980. Dapi l’onn 2000 però giauda ella sco terza unda dialectala cun il moviment «spoken word» e cun il collectiv d’auturs «Bern ist überall» nova popularitad.
