Scienza d'ervas en las claustras da mungias da la Svizra centrala

En indesch claustras da mungias da la Svizra centrala han las soras agens ierts d'ervas. Er sche la grondezza e las plantas dals singuls ierts sa differenzieschan ed er sche las cultivadras appartegnan a differents urdens, sa lascha la substanza da quests ierts encleger mo en dimensiuns istoric-culturalas. Cur che Benedetg da Nursia ha fundà enturn l'onn 527 ina claustra sin il Monte Cassino en l'Italia dal sid, ha el obligà ils muntgs da tgirar ils malsauns, ed el ha er previs il persunal e l'infrastructura necessaria. Perquai ch'ils benedictins appartegnevan a partir dal 8avel tschientaner als urdens dominants da la Baselgia, n'èn lur enconuschientschas da la medischina, che sa basavan sin la scienza antica, betg mo sa derasadas sin l'entir continent europeic, mabain han insumma furmà la medischina occidentala durant l'entir temp medieval. Gia da la bell’entschatta eran ierts d'ervas da las claustras da gronda impurtanza en quest sistem, sco furniturs d'ingredienzas essenzialas. En la Svizra centrala transmettan e tgiran cunzunt ils convents da dunnas fin oz la savida e la pratica d'emplantar, da racoltar e d'elavurar las ervas medicinalas. Questas activitads pon cumpigliar tant il mantegniment d'in iert cun bleras spezias d'ervas sco er la collecziun intensiva da talas ervas sin la prada alpina. Tut las claustras mainan ina butia, nua ch'ellas vendan ils products d'ervas ch'ellas produceschan sezzas.